Biografia
Eugenio Foz va néixer a Barcelona, el 31 de juliol de 1923. Obligat a deixar l'escola el 1936, va començar a treballar a la impremta del seu pare, però als tretze anys ell ja sabia que volia esdevenir pintor. El 1939 es va matricular a l'Escola Massana de Barcelona on va aprendre tècnica de pintura a l'ou, tècnica de retaule, pintura amb esmalt i pintura a l'oli. Els seus mestres l'encoratgen vivament a seguir per aquest camí. El 1946, després de fer el servei militar, Foz decideix passar la frontera clandestinament amb un amic, el pintor Ismael Balanyà. Tots dos viatgen a París on van ser rebuts com a refugiats polítics. Allà va entrar a l'Escola de Belles Arts i va estudiar pintura al fresc durant un any (1947-1948). El 1950, li van demanar que enviés 16 de les seves pintures a Caracas, Veneçuela, per fer una exposició. Mai més les va tornar a veure i sempre va viure amb la recança d’haver-ne perdut la petja.
De 1948 a 1968, vint anys, Foz treballa per a la premsa, l'edició, l'audiovisual i la publicitat. Farà amb regularitat la tira còmica dels diaris France Soir (El crim no paga, Chéri-Bibi), París-Day (El Marquès de Villemer i Lucile) i del setmanari Tonight (La vida de Maria Estuard i la vida de George Sand). En el mateix període, fa il·lustracions per a l'edició de les obres de Balzac, Flaubert, Rousseau, Laclos i Lorca. Contractat pel decorador Jean Clamens, també participa en la creació d'estands publicitaris, botigues de decoració i apartaments. El 1968, Discovision li encarregà un muntatge audiovisual per al qual va produir 150 gouaches sobre la Passió de Jesucrist.
A partir de 1960, Eugenio Foz es llança al teatre, la seva segona passió de tota la vida.
De 1960 a 1975, crea un gran nombre de decorats i vestuaris per obres de teatre tant clàssiques com contemporànies representades a Avignon i París, teatres Huchette, Piacenza, Lutecia, la Comédie de Paris i l'Alliance Française. Col·labora entre d'altres amb l'escriptor Jean Delpierres i els directors Serge Ligier i Jean-Louis Bihoreau. El 1969, guanya el trofeu al Festival de Barcelona pels decorats i els vestits de l’Esther de Racine, dirigida per Serge Ligier.
El 1975 marca un punt d'inflexió en la vida del pintor ja que decideix dedicar-se exclusivament al seu art. Abandona totes les altres activitats i es tanca a l’estudi, de deu a quinze hores diàries. A partir del 1980, exposa en moltes galeries parisenques: Mandrake, Chevreuse Galeria, Cercle Saint Louis, Jean Van, Fay Gallery, Montparnasse…
Les seves pintures es presenten a diversos salons: Salon des Indépendants, Salon de l’Académie de Lutèce, Salon d’Automne. Rep la Medalla de Bronze al Salon des Artistes Français el 1980 i el Prix International d'Art Contemporain de Monte-Carlo el 1984.
El 1988, un col·leccionista nord-americà li compra quaranta pintures que s'exposen a l'Olivia Gallery a Newport Beach (Califòrnia).
Gran amant del mar, regularment va a la costa de Normandia, en particular al petit poble de Saint-Aubin-sur-Mer, Calvados, on el 1997 l'oficina de turisme li organitza una exposició.
El 1992, va conèixer a Jean-Luc Jeener, director del Teatre del Nord-oest, circumstància que el va portar a tornar al teatre. Fins al final de la seva vida, va treballar en diversos programes (jocs, cartells, vestits) que dirigia Edith Garraud, la seva companya.
El 2013, exposa per darrera vegada a la galeria de Montparnasse. Poc després es posa malalt i mort a París el 9 juny del 2014.
El Servei Cultural del districte XIV de París, en el qual va viure més de quaranta anys, ha decidit retre-li un homenatge programant una retrospectiva de tota la seva obra a la mateixa galeria, el gener del 2016.
